"Sense Paraules"

Quan l'important no són els ulls, si no la mirada.
Aquesta obra és una de les primeres peces que vaig fer amb la sèrie de "Ànimes" l'any 2012, però no ha estat fins aquest 2020 que l'he exposat per primer cop al Centre Pere Pruna i dins la Ruta de l'Art de Castelló d'Empúries d'aquest passat mes d'octubre.
Un any que en el que hem hagut d'aprendre a viure confinats, i ens hem quedat molts cops sense paraules.
A mi m'ha suggerit aquestes:
Ulls oberts,
clos el cor,
curull d'emocions,
impotent en la resposta.
Dins, molt endins,
s'estanquen
i cremen les paraules.
Gres refractari 2 cuites. Mida 55-40-20 cm. Tornejada i modelat a mà. Buida per dins. Peça única, acabada amb esmalt al foc a 1.245º. Base metàl·lica rovellada.

Poderosa en el convencimiento, en la autoestima, en el autoconocimiento, en el aprendizaje, en el amor.
Caminando segura a pesar de la duda, fruto de su capacidad de saber que todo es posible.
Divina, conectada con el universo entero, arraigada en la tierra, utilizando toes las posibilidades desde el corazón, creando un mundo a la medida del amor que la acoge.

Poderosa en el convenciment, en l'autoestima, en l'autoconeixement, en l'aprenentatge, en l'amor.
En caminar segura malgrat el dubte, fruit de la seva capacitat de saber que tot és possible.
Divina, connectada amb l'univers sencer, arrelada a la terra, utilitzant totes les possibilitats des del cor, creant un món a la mida de l'amor que l'acull.